Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

PERSONATGES IL·LUSTRES

Cabdill indiscutible de l'expansió del comtat d'Urgell per terres de la frontera sota dominació àrab. Ha estat sens dubte la figura més rellevant de la història d'Àger, va posar les bases de totes les seves institucions i va convertir la vila en capital del seu senyoriu, que posteriorment esdevindrà amb els seus successors capital del vescomtat d'Urgell.

Va ser el 1046, després de successives batalles, quan aconseguí conquerir definitivament el Castell i la vila d'Àger de mans de Sulaiman, rei àrab de la Frontera Superior. Arnau Mir de Tost esdevingué aleshores senyor i custodi de tota la frontera cristiana des del mig Segre fins gairebé Benavarri, establint aliances feudals amb el Comte del Pallars Jussà, els reis d'Aragó i els comtes de Barcelona.

Fou també fundador de la Canònica de Sant Pere i el promotor del conjunt romànic del Castell i la Col·legiata d'Àger.

Bibliografia: Reculls d'història de la Vall d'Àger. Període antic i medieval . Francesc Fité i Llevot.

Web: www.tvcatalunya.com/historiesdecatalunya

Dama noble, sensible i culta, filla i muller de cavaller, casada amb Arnau Mir de Tost. Se sap que els béns mobles del matrimoni van pertànyer a tots dos per igual d'on s'extreu la importància de la figura d'Arsenda, que va actuar sempre al costat del seu marit. I és que plegats es consideren conqueridors, repobladors i edificadors.

El testament d'Arsenda, dictat el 1068 i guardat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó , és una font important d'informació per a comprendre la vida quotidiana a l'edat mitjana, perquè ens permet intuir la mentalitat i els sentiments d'una dona del segle XI.

Bibliografia: Reculls d'història de la Vall d'Àger. Període antic i medieval . Francesc Fité i Llevot.

Web: www.tvcatalunya.com/historiesdecatalunya

El llinatge de la família Portolà té el seu origen a Arties i fou arran de la transhumància que acabaren fixant la seva residència en terres de la Noguera. El pare de Gaspar de Portolà va obtenir categoria de noble i el títol de baró de Castellnou del Montsec pels seus serveis al costat del Felip IV.

A Àger adquiriren els drets de castellania que sustentarien l'important casal a Sant Martí del segle XVIII. No hi ha constància del lloc de naixement de Gaspar de Portolà, però existeix la possibilitat que hagués sigut a Àger, on la seva família i posteriorment ell mateix establiren la seva residència. Aquesta hipòtesi la mantingué el pare Sanahuja, un dels primers i més destacats impulsors de la seva biografia. Fou explorador i militar lluitant a l'exèrcit de Carles III, on assolí el grau de Coronel de Dragons.

El 1767 fou enviat, juntament amb un destacament de voluntaris catalans a la Baixa Califòrnia, com a primer governador d'aquell territori amb la missió d'expulsar-ne els jesuïtes i organitzar una expedició cap al nord, moment en què descobrirà i conquerirà la Badia de Sant Francisco. Posteriorment fou destinat a Puebla (Mèxic) com a governador.

El 1785 tornà de Mèxic i un any després fou nomenat Tinent del Rei de la Plaça i Castells de Lleida. Aquest mateix any morí i les seves despulles foren dipositades al panteó militar de l'actual parròquia de Sant Pere de Lleida.

Militar agerí que lluità valentament a les tres guerres carlines. A la primera guerra fou governador de la plaça quan a la vila d'Àger s'ubicà la Junta Correligional Carlina des del 1833 fins al 1839. L'aleshores tinent Castell fou ascendit a tinent general i cap de les forces carlines a Catalunya pel seu valor.

Va ser condecorat per Carles VII amb la Gran Creu Vermella al Mèrit Militar i nomenat amb el títol de Marquès de Balaguer. Malgrat tot, mai renuncià a la seva vida humil i de pobresa.

Bibliografia: Un farmacèutic d'Àger en la guerra dels carlins. Eduard González i Montardit.

 

La podem considerar com un personatge en el qual es confonen història i mite. La seva llegenda és encara molt viva a la vall d'Àger i és l'única dona a qui es dedica un carrer a la vila. La història de la Guillemota es fa ressò d'un moment cabdal en què la vila es veié assetjada pels francesos. A finals del segle XV, el comte Hug Roger III del Pallars, abanderat de la causa independentista i constitucional, feia la guerra als representants del rei Joan II, els comtes de Cardona. Per manca d'efectius va deixar les campanyes militars en mans d'un mercenari-bandoler gascó anomenat Macot que assetjà la vila d'Àger  la tardor de 1476. Fou llavors quan la dama tramà amb astúcia el seu alliberament, mantenint el bandoler enfeinat i facilitant a les tropes reials la seva captura i immediata mort al peu de l'ermita de Pedra.

Com a agraïment, el poble d'Àger li concedí unes terres de franquesa, encara avui vigents, que va llaurar tota sola, fins a la seva mort.

Bibliografia: La Guillemota d'Àger. Drama històric. Josep Lladonosa i Pujol.